Els poetes morts

No deixis que acabi el dia sense haver crescut una mica,
sense haver estat feliç,
sense haver augmentat els teus somnis.
No et deixis vèncer pel desànim.
No permetis que ningú et prengui el dret a expressar-te,
que és gairebé un deure.
No abandonis les ànsies de fer la teva vida una mica extraordinaria.
No deixis de creure que les paraules i les poesies sí poden canviar el món.
Passi el que passi la nostra essència està intacta.
Som éssers plens de passió.
La vida és desert i oasi.
Ens derroca, ens llastima,
ens ensenya,ens converteix
en protagonistes de la nostra pròpia història.
Encara que el vent bufi en contra,
la poderosa obra continua:
pots aportar una estrofa.
No deixis mai de somiar,
perquè en somnis és lliure l'home.
No caiguis en el pitjor dels errors: el silenci.
La majoria viu en un silenci espantós.
No et resignis.Fuig.
"Emeto els meus crits pels sostres d'aquest món",diu el poeta.
Valora la bellesa de les coses simples.
Es pot fer bella poesia sobre petites coses,
però no podem remar en contra de nosaltres mateixos.
Això transforma la vida en un infern.
Gaudeix del pànic que et provoca tenir la vida per davant.
Viu-la intensament, sense mediocritat.
Pensa que en tu està el futur i encara la tasca amb orgull i sense por.
Aprèn de qui pugui ensenyar-te.
Les experiències de qui
ens va precedir
dels nostres "poetes morts",
t'ajuden a caminar per la vida.
La societat d'avui som nosaltres:
Els "poetes vius".
No permetis que la vida
et passi a tu sense que la visquis
agatha-christie/

http://www.ithilien.es/2009/03/poetas-muertos-de-agatha-christie/